DENIM: EL TEIXIT MÉS ICÒNIC DEL GUARDA-ROBA
La pana, el vellut, la seda, l’encaix… Són teles
àmpliament usades per a la confecció de peces de roba.
Però cap té l'estatus que té el denim, un teixit que habita a tots els armaris
del món, sense distinció d'etnies, estils ni estatus socials.
Què té
aquest teixit blau de cotó per ser tan mític?
Segons Pascaline Wilhelm, directora de moda de Denim
by Première Vision, la fira sectorial de denim més gran del món: “Ha envaït tots els
mercats, d’una manera o d’una altra. En el cas de la moda femenina, ha
sabut adaptar-se als gustos de les consumidores gràcies a la tecnologia
i per exemple, ha creat l’elastà per fer-lo més còmode. Aquesta constant adaptació li ha permès estar
sempre de moda”.
Però, on s'origina aquest teixit que ha perdurat al llarg de segles?
La ciutat de Nimes al segle XVII era un
epicentre de fabricació de teixits i un d’ells va ser el denim (de Nimes,
segons la pronúncia francesa).
Fet amb una trama de cotó marró molt
resistent, de seguida va començar a utilitzar-se per fer tendes de
campanya.
El teixit va arribar a mans d’empresaris genovesos, que van
decidir copiar-lo però amb un tint blau índigo.
Així va néixer el fustaneum, que s'utilitzà per crear peces per les dures tasques de l'armada de la ciutat.
A França, van apodar a aquest teixit gênes (de Gènova), nom que a Anglaterra va derivar en jeans o blue jeans.
Amb aquesta segona versió en color blau del
denim, el sastre Jacob Davis va fer en la seva petita botiga de Reno
(Estats Units) uns pantalons de feina per a un llenyataire, rematats amb
reblons metàl.lics per aconseguir que duressin més. Era 1872 i aquells eren els
primers texans.
La diferència en termes de
resistència amb uns pantalons convencionals era tal que de seguida Jacob
Davis no va poder atendre totes les comandes dels treballadors que
també volien el seu parell de texans.
Per això va demanar al seu
marxant de teles, Levi Strauss, de patentar a nom de tots dos aquell
tipus de pantalons que acabarien essent un font inesgotable de diners.
Actualment s’han venut aproximadament uns 3.000 milions de texans Levi’s a tot el món.
Els Levi’s 501 de seguida van ser el símbol dels homes de classe
treballadora nord-americana i de l’estil de vida de l’Oest.
Per això els denominem texans, tejanos o vaqueros, perquè la gent de l'Oest americà foren uns dels seus primers i més nombrosos usuaris.
Les
dones que treballaven als ranxos també se’ls volien posar, tot i que no
s’adaptaven a la seva anatomia i que no sempre resultaven còmodes perquè tenien un patró purament masculí.
Van haver d’esperar-se gairebé un segle,
fins al 1934, perquè arribessin al mercat els primers texans dissenyats
per a elles: Levi’s 701, més alts de cintura i amples de camals.
Ara que fa 80 anys que es van crear els primers texans femenins, aquells 701
semblen incòmodes i poc afavoridors.
La tecnologia aplicada al
denim els ha fet avançar tant que n’hi ha per a tots els gustos: còmodes
com xandalls, elegants per a la nit, ecològics i fins i tot anticel·lulítics i reductors!
Però, quin tipus de texans hauriem de triar en funció de la nostra tipologia corporal per veure'ns més afavorides?
Bootcut
El bootcut és un clàssic que afavoreix tothom.
Té una
línia harmoniosa que s’adapta a tots els tipus de cos.
Compensa la zona dels malucs amb la amplada inferior dels camals.
Si no tens massa alçada, procura dur-lo amb una mica de taló.
Boyfriend
Els camals cauen rectes perquè s’inspiren en els pantalons masculins. Per això el tir també és una mica baix.
Són adeqüats per a les que vulguin dissimular la zona de la panxa o els malucs.
De tota manera, per les que no són massa altes o tenen una mica de sobrepès, no són els més adients.
Es poden dur tant amb sabatilles esportives com amb
talons alts, però sempre tenint en compte que són casual i més adeqüats per dones joves.
Alts o baixos de cintura
Els baixos de cintura, queden bé a dones amb poca cadera.
També són adeqüats per dones amb cames llargues o per les que vulguin estilitzar la part del tronc. Desaconsellats per a dones amb alguns quilos de més.
Els més alts de cintura, si no ho són en excés, s'adapten a gairebé totes les tipologies.
Ara bé, els anomenats "mom jeans", molt alts de cintura, només són recomanables per a dones amb tipologia corporal en forma de
rellotge de sorra, amb la cintura marcada, primes i altes. També passa el mateix amb els de cintura alta i molt estrets.
Skinny
Des de fa algunes temporades és dels més utilitzats, però lamentablement només s’adapten aproximadament a un 30%
de la població femenina.
Si tens les cames llargues i primes són els
teus texans perfectes, però si es tenen alguns quilos de més no resulten afavoridors. Intenta buscar camals més rectes, no tan ajustats.
Si vols conèixer quina és la teva tipologia corporal per descobrir quins són els teus texans ideals, contacta amb mi i t'ajudaré a trobar-los.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
DENIM: EL TEJIDO MÁS ICÓNICO DEL GUARDARROPA
La pana, el terciopelo, la seda, el encaje… Son telas ampliamente usadas para la confección de prendas de ropa.
Pero ninguna tiene el estatus que tiene el denim, un tejido que habita en todos los armarios
del mundo, sin distinción de etnias, estilos ni estatus sociales.
¿Qué tiene este tejido azul de algodón para ser tan mítico?
Segun Pascaline Wilhelm, directora de moda de Denim
by Première Vision, la feria sectorial de denim más grande del mundo: “Ha invadido todos los
mercados, de una manera u otra. En el caso de la moda femenina, ha
sabido adaptarse a los gustos de las consumidoras gracias a la tecnología y por ejemplo, ha creado el elastán para hacerlo más cómodo. Esta constante adaptación le ha permitido estar
siempre de moda”.
Pero ¿dónde se origina este tejido que ha perdurado a lo largo de siglos?
La ciudad de Nimes en el siglo XVII era un
epicentro de fabricación de tejidos y uno de ellos fue el denim (de Nimes,
segun la pronunciación francesa).
Hecho con una trama de algodón marrón muy
resistente, enseguida empezó a utilitzarse para confeccionar tiendas de
campaña.
El tejido llegó a manos de empresarios genoveses, que
decidieron copiarlo pero con un tinte azul índigo.
Así nació el fustaneum, que se utilitzó para crear piezas para las duras labores de la armada de la ciudad.
En Francia, apodaron a este tejido gênes (de Génova), nombre que en Inglaterra derivó en jeans o blue jeans.
Con esta segunda versión en color azul del
denim, el sastre Jacob Davis realizó en su pequeña tienda de Reno
(Estados Unidos) unos pantalones de trabajo para un leñador, rematados con remaches metálicos para conseguir que durasen más. Era 1872 y aquellos eran los
primeros vaqueros.
La diferencia en terminos de
resistencia respecto a pantalones convencionales era tal que enseguida Jacob
Davis no pudo atender todas los pedidos de los trabajadores que
también querían su par de vaqueros.
Por eso, pidió a su
marchante de telas, Levi Strauss, patentar a nombre de los dos aquel
tipo de pantalón que acabaria siendo una fuente inagotable de dinero.
En la actualidad se han vendido unos 3.000 millones de vaqueros Levi’s en todo el mundo.
Los Levi’s 501 en seguida se convirtieron en símbol de los hombres de clase
trabajadora norteamericana y del estilo de vida del Oeste.
Por eso los denominamos tejanos o vaqueros, porque la gente del Oeste americano fueron unos de sus primeros y más numerosos usuarios.
Las mujeres que trabajaban en los ranchos también querían ponérselos, aunque no
se adaptaban a su anatomía y que no siempre resultaban cómodos porque tenían un patrón puramente masculino.
Tuvieron que esperar casi un siglo, hasta 1934, para que llegasen al mercado los primeros vaqueros diseñados
para ellas: Levi’s 701, más altos de cintura y anchos de perneras.
Ahora que se han cumplido 80 años de la creación de los primeros vaqueros femeninos, aquellos 701 nos parecen incómodos y poco favorecedores.
La tecnología aplicada al
denim los ha hecho avanzar tanto que los hay para todos los gustos: cómodos
como un chandal, elegantes para la noche, ecológicos y hasta anticelulíticos y reductores!
Pero, ¿qué tipo de vaqueros son los que deberíamos elegir en función de nuestra tipología corporal para vernos más favorecidas?
Bootcut
El bootcut es un clásico que favorece a todo el mundo.
Tiene una
línia armoniosa que se adapta a todos los tipos de cuerpo.
Compensa la zona de las caderas con el ancho inferior de las perneras.
Si no tienes mucha altura, procura llevarlos con algo de tacón.
Boyfriend
Las perneras caen rectas porque se inspiran en els pantalones masculinos. Por ello, el tiro también cae un poco bajo.
Son adecuados para las que quieran disimular la zona del vientre o las caderas.
De todas formas, para las que no son demasiado altas o tienen algo de sobrepeso, no son los más adecuados.
Se pueden llevar tanto con zapatillas deportivas como acon
tacón alto, pero siempre teniendo en cuenta que son casual y más adecuados para mujeres jovenes.
Altos o bajos de cintura
Los bajos de cintura, quedan bien a mujeres con poca cadera.
También
son adecuados para mujeres con piernas largas o para las que quieran
estilitzar la parte del tronco. Desaconsejados para mujeres con algunos kilos de más.
Los más altos de cintura, si no lo son en exceso, se adaptan a casi todas las tipologías.
Ahora bien, los llamados "mom jeans", muy altos de cintura, sólo son recomendables para mujeres con tipología corporal en forma de
reloj de arena, con la cintura marcada, delgadas y altas. También pasa lo mismo con los de cintura alta y muy estrechos.
Skinny
Desde hace algunas temporadas es de los más utilizados, pero lamentablemente sólo se adaptan aproximadamente a un 30%
de la población femenina.
Si
tienes las piernas largas y delgadas son tus vaqueros perfectos, per si se tienen algunos kilos de más no resultan favorecedores. Intenta buscar perneras más rectas, no tan ajustadas.
Si quieres conocer cual es tu tipología corporal para descubrir cuáles son tus vaqueros ideales, contacta conmigo y te ayudaré a encontrarlos.
